Sol solet, on ets?

Feia temps que l'Ada volia venir a la Vall d'Aran i per això va buscar (i trobar!) un hotel acollidor i familar per venir a passar-hi uns dies: el Iori Hotel de Vielha, probablement l'únic hotel japonès de tota la Vall d'Aran. 

L'hotel és prou nou i està ple de detalls, molt a l'estil dels japonesos. La pregunta que ens fem amb l'Ada és com deu haver arribat la seva propietària (Yoko es diu) a un lloc com Vielha... 

Quan ahir vam arribar no nevava, i fou una sort perquè molt em temo que el dia que haguem de treure el cotxe del garatge haurem de posar cadenes. Al garatge, hi ha una habitació que fa les funcions de guardaesquí i que té una andròmina curiosa. Una espècie de màquina que treu aire calent i serveix per escalfar les botes i tenir-les sempre calentetes. Ara mateix està escalfant les nostres per tal que demà estiguin a punt!

Quan vam entrar a l'hotel, qui primer ens va rebre fou en Koko (el gos mandrós que té la propietària). S'estava allà estirat a terra, sense gaires intencions de fer altres coses. Hem descobert que li agrada pujar en ascensor (quan pot s'hi cola) i vigilar els hostes mentre esmorzen. La nostra habitació és a la segona planta. Es tracta de la R7, que es diu Keyaki (けやき).  Aquí teniu algunes fotos que vam fer:

L'esmorzar d'aquest matí era un d'aquests bufets en els quals hi ha de tot: suc de taronja natural, pa amb llavors, diferents embotits, croissants, fruita tallada i pelada, etc. Després d'esmorzar, la Yoko ens ha pujat a pistes amb la seva furgoneta, així que no hem hagut de tocar el Clio.

El dia ja es presentava difícil de bon matí. A Vielha nevava i a l'estació, evidentment, encara més! A peu de pistes hi havia -12ºC i a la cota 2800 -17ºC. A més de les precipitacions en forma de neu i del fred (que ja es poden esperar quan vas a esquiar i per això vas equipat amb la roba d'esquí) hi havia boira. Aquí ho pdeu veure. La primera foto és de quan la boira era incipient:

Passats uns minuts, la boira era més baixa i això és el que es veia (us puc assegurar que al fons hi ha una muntanya):

I l'Ada amb el seu casc nou i aguantant el fred:

Com que no coneixíem l'estació, ens hem centrat en la zona de l'Era Cabana (una pista que hem aconseguit entreveure) ja que quan esquiaves no sabies per on anaves. Com a molt, veies un parell de metres davant teu. Però ja us dic que això era quan la visibilitat era bona!

Així que hem fet algunes parades per prendre un cafè, dinar una olla aranesa i després cap a l'hotel, tot esperant que demà la boira hagi escampat!

Ara l'Ada ha anat a la primera planta (on hi ha una petita zona de begudes) a fer-se un te (són del Sans&Sans) i suposo que sortirem a passejar per Vielha ara que no neva. Aquesta nit sopem al restaurant de l'hotel, probablement l'únic restaurant japonès de tota la Vall.