Segon dia de bon temps (i que duri)

Ahir vam canviar d'hotel. Resulta que quan vam decidir buscar allotjament per a quatre dies a Vielha no vam acabar de trobar-ne, així que vam agafar dues nits al Iori hotel i dues més a un altre hotel, que és el que estem ara. Es tracta de l'hotel Riu Nere, al costat del riu, més antic i menys acollidor que el Iori i de la cadena Husa... A més, resulta que el garatge està a 200 metres de l'hotel. Tot i això, l'esmorzar no està malament i també ens porten a pistes. Ahir a la nit, la final, vam anar a sopar uns pinxos amb l'Artur (l'ex-R gran de l'Ada), la seva dona i els seus fills. 

Avui el dia ha començat ple de núvols. A més, feia molt de fred (com es pot veure en aquesta foto):

A primera hora, hem anat a la zona de la Bonaigua, o sigui que hem canviat de comarca! No hi havia ningú i hem pogut esquiar tranquil·lament:

L'Ada fent de model, com ahir:

Aquí els nostres esquís a l'hora del cafè matinal:

Després ha sortit el sol i a la tarda hem tornat al mirador on ahir ens van fer unes fotos...:

Modelos por un día

Anoche cenamos en el Iori-Resto, el bar-restaurante del hotel, aprovechando la media pensión: ofrecen cena casera japonesa por 15 euros. El menú:

- Ensalada japonesa, con salmón y alga nori

- Berenjena frita con salsa miso - Muy rica, somos fans!!

- Salmón en papillote con verduritas (receta japonesa?)

- 3 piezas de california-maki y 3 de teka-maki (por persona)

- Sopa de huevo

- Postre: bizcocho de matcha (té verde en polvo)

Ermengol se tomó una Kirin. Nos quedamos la mar de satisfechos. Después pasamos al rinconcito del bar, delante de la chimenea, a hacer la sobremesa. Koko, ese perro mandrosillo, pero que tiene muy claros donde están los límites de la cocina y el comedor y no pasa hacia dentro, es un mimosín y vino a hacerse amigo mío. Casi se queda frito a mis pies!!

Hoy hemos disfrutado del sol y las vistas que ofrece Baqueira. 

Hemos tenido que subir en nuestro coche, porque el día de salida no te llevan a pistas (el único punto negativo del hotel), pero no hemos tenido problemas y además hay un parquing cubierto enorme, gratuito, junto al telecabina.

Después de la nevada de ayer, había mucha gente esquiando fuera-pista, pese al riesgo de aludes. Desde la silla hemos visto a alguno que parecía arrepentido después de haberse lanzado pendiente abajo.

El momento friki del día: al empezar la penúltima bajada, al principio de la pista Mirador hay un auténtico mirador hacia todas las cumbres de los alrededores (Aigüestortes, Aneto, Maladeta...). Allá hemos ido para hacer unas fotillos (después de casi hundirme en la nieve virgen!!), y estábamos sacando la cámara cuando un chico se ha ofrecido a hacernos una foto. Hemos aceptado, y enseguida nos hemos dado cuenta que era uno de estos fotógrafos que te hacen fotos, luego vas a la tienda y, si te gusta, la compras. Pero este era un artista!! Nos ha hecho posar con todos los fondos posibles, con los esquís, los bastones... Vamos, por un momento parecía un reportaje de estos de bodas! Al final ya no podíamos aguantar la risa, nos ha tenido  más de 10 minutos!!! Hemos decidido que pasaremos por la tienda mañana por la tarde, tenemos que ver esas fotos!

Sol solet, on ets?

Feia temps que l'Ada volia venir a la Vall d'Aran i per això va buscar (i trobar!) un hotel acollidor i familar per venir a passar-hi uns dies: el Iori Hotel de Vielha, probablement l'únic hotel japonès de tota la Vall d'Aran. 

L'hotel és prou nou i està ple de detalls, molt a l'estil dels japonesos. La pregunta que ens fem amb l'Ada és com deu haver arribat la seva propietària (Yoko es diu) a un lloc com Vielha... 

Quan ahir vam arribar no nevava, i fou una sort perquè molt em temo que el dia que haguem de treure el cotxe del garatge haurem de posar cadenes. Al garatge, hi ha una habitació que fa les funcions de guardaesquí i que té una andròmina curiosa. Una espècie de màquina que treu aire calent i serveix per escalfar les botes i tenir-les sempre calentetes. Ara mateix està escalfant les nostres per tal que demà estiguin a punt!

Quan vam entrar a l'hotel, qui primer ens va rebre fou en Koko (el gos mandrós que té la propietària). S'estava allà estirat a terra, sense gaires intencions de fer altres coses. Hem descobert que li agrada pujar en ascensor (quan pot s'hi cola) i vigilar els hostes mentre esmorzen. La nostra habitació és a la segona planta. Es tracta de la R7, que es diu Keyaki (けやき).  Aquí teniu algunes fotos que vam fer:

L'esmorzar d'aquest matí era un d'aquests bufets en els quals hi ha de tot: suc de taronja natural, pa amb llavors, diferents embotits, croissants, fruita tallada i pelada, etc. Després d'esmorzar, la Yoko ens ha pujat a pistes amb la seva furgoneta, així que no hem hagut de tocar el Clio.

El dia ja es presentava difícil de bon matí. A Vielha nevava i a l'estació, evidentment, encara més! A peu de pistes hi havia -12ºC i a la cota 2800 -17ºC. A més de les precipitacions en forma de neu i del fred (que ja es poden esperar quan vas a esquiar i per això vas equipat amb la roba d'esquí) hi havia boira. Aquí ho pdeu veure. La primera foto és de quan la boira era incipient:

Passats uns minuts, la boira era més baixa i això és el que es veia (us puc assegurar que al fons hi ha una muntanya):

I l'Ada amb el seu casc nou i aguantant el fred:

Com que no coneixíem l'estació, ens hem centrat en la zona de l'Era Cabana (una pista que hem aconseguit entreveure) ja que quan esquiaves no sabies per on anaves. Com a molt, veies un parell de metres davant teu. Però ja us dic que això era quan la visibilitat era bona!

Així que hem fet algunes parades per prendre un cafè, dinar una olla aranesa i després cap a l'hotel, tot esperant que demà la boira hagi escampat!

Ara l'Ada ha anat a la primera planta (on hi ha una petita zona de begudes) a fer-se un te (són del Sans&Sans) i suposo que sortirem a passejar per Vielha ara que no neva. Aquesta nit sopem al restaurant de l'hotel, probablement l'únic restaurant japonès de tota la Vall.

A veces, la nieve es un infierno

Hoy hemos salido de viaje hacia el Valle de Aran, con media España en alerta por temporal desde ayer. De hecho, ayer saliendo de ver a unos amigos en Llinars de Vallés caían unos copos de nieve, y parece ser que ha nevado cerca de Valencia. Hoy, Montserrat estaba toda blanca, una imagen muy maja.

Luego ha empezado a aparecer la nieve a los lados de la carretera, pero no hacía mal día y se circulaba bien.

Y al llegar a La Panadella, se ha jorobado el viaje. Nevaba, pero la gente iba tirando. Luego, de los 3 carriles solo se podía circular por 2, y más tarde solo por 1, y con nieve y hielo. Todo lleno de camiones, y claro, un atasco bestial. Una hora para recorrer 10 km.

Me han dado mucha pena los motoristas que se quedaban tirados ya al principio de La Panadella, con la nevada que caía y a -2ºC. Sencillamente no podían seguir avanzando. En el sentido contrario, muchos motoristas estaban subiendo el puerto ARRASTRANDO sus motos. Los Mossos y la quitanieves no sé donde estaban, pero no en nuestra calzada.

Ironías de la vida.

Y cuando nosotros ya habíamos pasado lo peor, hemos visto a los Mossos y a la quitanieves, en la otra calzada, parando el tráfico.

El resto del viaje bien. Tan solo mucho viento en el trozo final. Esta foto pretendía reflejar el viento que soplaba en el último embalse antes del túnel de Vielha, era igualito al mar, con olas con espuma. 

Escribo ahora desde el hotel, después de cenar opíparamente en un mexicano (Entre Tacos). Nuestro hotel muy mono, pero Ermengol se ha pedido hacer una entrada al respecto. Mañana Baqueira nos espera!!