L'onze de setembre ha sortit amb més o menys bon temps. El plan era fer un dia de tranquis, així que hem començat anant cap a Sant Joan de Toran. Però uns ciclistes vandàlics (eren 10 i circulaven en grup, ocupant el carril sencer, en una carretera on és pràcticament impossible avançar) han fet que paréssim a Les.
A la plaça deth Haro, amb el tronc que planten cada 29 de juny per cremar-lo el 23 de juny de l'any següent. Festa deth Haro
El poble no tenia gaire a veure, les termes queden als afores, i lo més destacable eren les destrosses de les riuades. Hem anat per la carretera de Sant Joan de Toran, fins a aparcar junt al refugi de Honeria. Teòricament hi ha un sender senzill des d'aquí a Sant Joan de Toran, però no l'hem trobat ni nosaltres ni uns altres nois, les indicacions eren absolutament inexistents.
Des del poblet de Sant Joan de Toran cap a la vall.
El poble (10 cases, la majoria bordes)
Una borda
De tornada, hem pujat fins a l'aldea de Pradet. Havíem d'anar per la carretera, i era feixuc perquè pujava bastant.
Intentant trobar el sender, i explorant el curiós cos de les baboses.
Family foto.
Les muntanyes que queden sobre Era Honeria. A mà esquerra, travessant els cims, França.
D'allí hem baixat a Canejan, un altre poblet. Com que no ens agradaven les ofertes culinàries que trobàvem, hem acabat a Les. Era Tauerna ens ha semblat la millor opció, però ha sigut un desastre. Recomanem evitar Les com a lloc de menjars!! Aquest poble sembla tindre raó de ser només perquè vinguen els francesos a comprar alcohol i tabac.
Més tard hem anat a Bausen, d'on sortia un sender cap a la Fageda de Carlac. Aquí una panoràmica, amb Canejan a la esquerra.AL fons, la vall on havíem estat al matí.
El paisatge era molt maco.
Hem arribat a uns aiguamolls, i ha fet falta creuar-la. Ens han sigut molt útils per travessar-la els bastons que vam comprar. Hem preguntat pel Shrek, però sembla que havia baixat a les Terres de l'Ebre.
17:14!!! Fem Via (Fred & Miguelito included)!!
El paissatge impressionant, però com passa moltes vegades amb aquests senders, fallava la senyalització. En teoria era un sender circular de 2h. Quan portàvem 1h30 min, allò no acabava de girar, i no feia més que pujar i pujar, hem decidit girar cua, ja en teníem prou.
A l'arribar a Vielha, un del actes més graciosos de les festes: el concurs de Castells de Caixes! Has d'anar apilant caixes mentre estàs assegut a sobre. Com es pot veure, els concursants van agafats amb arnesos, i fa falta un toro mecànic per anar passant-li caixes quan el tema comença a estar alt.
La noia de la foto va aconseguir 25. Sembla que el rècord del dia estava en 30. No sabem quin era el premi.
Per sopar, provolone i carn a la brasa a El Racó, infinitament millor que a Les, i al mateix preu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada